Duatló Solsona:

Arriva el dia 11 del 11 del 2011 i a la localitat de Solsona te lloc el duatló de sant Ponç que rep el nom del pantà on es celebra la prova. Son vora les 1o del matí, fa molt fred i estic escalfant i corro per la presa del pantà per on passa una brisa que aixeca l’aigua quasi congelada i em glaça les articulacions que per molt que corri i corri pareix que no s’escalfen.

S’apropa l’hora de la sortida i intento anar a guardar un bon lloc per tal de que no em passi com últimament que se’m posen 4 motivats al davant que em molesten i em fan baixar el ritme en el primer tram simplement perquè es creuen que tenen mes nivell del que tenen.

Sona el tret de sortida i “vaya caos”! s’ha posat un quad a donar la sortida i se li ha calat, la gent s’amuntona, xoca, es pega, trepitja fora del circuit, etc... desprès de unes quantes caigudes, cops, espentes i trepitjades agafo un ritme adequat i comença una pujada molt exigent que fa que molts atletes paren de córrer a trams per poder seguir endavant. Els petits corriols i el gran desnivell fan que no pugui adelantar als atletes que no porten un ritme de carrera prou ràpid com per anar davant meu. Desprès de la transició agafo la bici i gaudeixo d’un circuït molt ràpid ple de carretera i trams de muntanya amb poc corriols. Arribo ràpid a la ultima transició i començo a córrer a un bon ritme fins al final que hem permet estar dintre dels 3 primers classificats del etb- VIC i així donar punts al club i d’alguna manera tornar-los una mica el favor que em fan ajudant-me aquest any. Molt content i amb ganes de més.

Duatló Valldoreix:

Som a dia 4 de Desembre al duatló de Valldoreix. Aquest duatló no forma part dels duatlons del circuit català però he decidit fer-lo com a entrenament ja que la BTT em dona potència i es una de les coses que s’han de millorar de cara als triatlons de carretera de l’estiu.

El circuit és una mica mes curt que normalment i consta de: 4’8 de cursa a peu seguits de 17 amb btt i 2’4 finals de cursa a peu.

Un cop donada la sortida em col·loco 3er i poc a poc em van passant corredors fins que em quedo a la posició numero 10 o 12 i començo a sentir una respiració al clatell, hi ha algú mes que em vol passar. Quant em giro m’adono que és Marcel Zamora! Que fa al meu costat? Com és que no corre mes?. Correm junts els primers quilometres i al últim quilòmetre fa un canvi de ritme i s’escapa. Desprès de la transició volo pel circuït de btt ja que es d’un nivell molt baix i quasi no hi ha muntanya, arribo al últim segment de la prova i acabo amb la 14ena posició. El resultat no reflexa el content que estic ja que Marcel Zamora només ma tret 2 minuts!!  

Duatló Cross Ametlla del Vallès:

Soc a Taradell, son les 7 i mitja del matí i estic carregant al cotxe la bicicleta de muntanya ja que avui es celebra un duatló de muntanya a l’Ametlla del Vallès amb 6 Km. Cursa a Peu / 20 Km. BTT / 3 Km. Cursa a Peu. Fa fred els vidres del cotxe estan glaçats i la boira marinera deixa en incògnita el temps que farà avui i jo no paro de pensar amb la llista de coses que he de portar ( a veure per la 1ª transició el casc, per la segona.....).

Arribo a les 8 i mitja a l’Ametlla i crec que es el primer cop que arribo a una proba i ho tinc tot controlat fins i tot em sobra temps!!

 

Preparo el material amb cura i intento fer un bon escalfament ja que segurament toqui sortir molt fort i la meva meta avui es fer-ho bé a la cursa a peu perquè segons dice el circuit BTT es molt dur i tots els cracks de muntanya aprofitaran per passar-me pel damunt.

Avui és la primera prova que corro formant part del club triatló etb de Vic el qual em donarà un cop de ma per aquesta temporada i per tant no puc relaxar-me es hora de exigir-me una mica més!.

Donen la sortida i em poso a un bon ritme dins del primer grup i desprès de fer uns carrers esfaltats de baixada dins del costerut poble entrem dins la muntanya i ara si que pareix que comença el duatló. Durant el primer segment de cursa soc adelantat per algun triatleta i en passo a algunts mes vaig dels 30 primers.

Arribo a la transició i la faig prou ràpida i comença el segment btt, de seguida em passen 5 o 6 ciclistes, apreto les dents i pedalo com mai per tal de que no em passin més . Intento beure una mica mentre pujo i pujo pels carrers de la vila i comença el corriol, pujada per variar... Dins del meu cap només es repeteix la frase “No pot pujar eternament, no pot pujar eternament, no pot .....” 4 o 5 km després començo a notar que em marejo noto les cames buides, em falta l’aire i tinc molta, molta set. Alguna cosa va mal em rendeixo al pensament "pot pujar eternament! " i baixo el ritme per tal de no acabar vomitant que pareix que serà el que passarà vulgui o no vulgi.

 

No he parat de pedalar xo el triatleta que pareixia un professional ara pareix un aficionat de diumenges al matí fent la ultima pujada abans de parar a esmorzar jeje. Em passen molts ciclistes cada cop que apareix una pujada i poc a poc noto que em tornen les forces i recupero un bon ritme que ja no deixaré fins al final de la cursa. Disfruto dels corriols aprofito les baixades i intento dibuixar la millor traçada per tal de guanyar temps passar a alguna “barbie” (son els triatletes masculins que a les pujades estan forts i pujen ràpid perquè porten fent ciclisme molt temps però que a les baixades se’ls i ajunten els genolls, claven frens, treuen un peu dels pedals i creen una cua espectacular al corriol fent caure molta gent inocent).

 

En un adelantament a una “Barbie” es fa petit el corriol em toca i caic al terra. M’aixeco ràpid fet una fera i pedalant amb ràbia en busca de passar-lo “no pot ser que aquest em guanyi”. De repent sento una roda que se m’està acostant, miro enrrere i.... ES UNA NOIA. Corrent ni l’havia vist la qual cosa em recorda que me relaxat massa i que tinc d’apretar per tal de que no m’acabi passant. M’esforço fins arribar ala última transició em poso les bambes i corro tranquil fins al final ja que sé que ara segur que no m’agafa.

Arribo a meta amb 2h i 14 min. No es un bon resultat però aquí estem per aprendre i avui m’emporto una bona lliçó.

Duatló del Bandoler:

El dia 2 de Octubre de 2011 es celebrava a la ciutat de Taradell ( Barcelona) la segona edició del Duatló del Bandoler. Un duatló de muntanya que constava de 10km de cursa a peu seguits de 22km de BTT i que acabava amb un circuit de 3km mes de cursa a peu.

Hora de sortida 9:00am i desprès de recollir el dorsal i deixar la bicicleta de muntanya a la transició faig un minut d’escalfament ja que no hi ha temps per mes perquè s’ha fet tard per culpa de alguns problemes amb el xip.

Desprès de nombrosos intents de donar la sortida el “ bucanero” dispara el fusell i surto a un ritme relaxat per tal de mantenir-lo durant els 10km de pujada amb corriols que m’esperen. Un gran grup de corredors han sortit molt forts i s’han separat uns 100 metres del segon grup sortint del poble. En arribar la primera pujada començo a passar corredors que no poden mantenir el ritme inicial i em col·loco darrere del primer grup de corredors. El circuit cada cop es fa mes exigent obligant als corredors a deixar de córrer per poder continuar avançant i fins hi tot a escalar en algun pas difícil. Els 5 primers corredors ja han desaparegut i el primer grup cada cop se  m’escapa més.

Al 6è quilòmetre arribo a la part més alta del circuit, s’han fet llargs aquí es on es nota si has entrenat per la muntanya o no. Comença la baixada i quina baixada!! Corro el més ràpid possible i intento fer passes molt llargues i després de unes quantes patinades i unes torçades de turmell agafo una pista que em porta fins a l’entrador del poble i per fi xafo l’asfalt. Arribo a la transició, han passat 52min. fa molta calor i estic mort de set.

Amb la bicicleta a les mans me’n vaig en busca dels corriols per tal de començar el segment de BTT. Tinc una sensació estranya a les cames noto els quàdriceps inútils i suposo que es per no estar acostumat a córrer per muntanya. Desprès de una mica de pujada arribo als corriols i començo a gaudir de la cursa. Una hora i vint minuts desprès arribo a la segona transició una mica preocupat ja que durant el segment de BTT me perdut dos cops perdent uns 3 minuts i no se quants atletes m’hauran passat. Faig una transició ràpida i surto disparat per superar els 3 últims quilòmetres.

Arribo a meta 2h i 25min. Mes tard de la sortida i estic cansat, amb les cames plenes de cops i talls però content ja que desprès de passar per un circuit tant exigent et queda una sensació a dintre d’aquelles que dura unes hores i que et fa sentir que existeix res impossible per tu.

(No hi ha imatges)

Half Ironman Sailfish de Berga 24-09-11

Avui és 25 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Berga es celebra un triatló de mitja distància que es compon de 1’9km nedant, 90km en bici de carretera i acaba amb una mitja marató, es a dir 21km de cursa a peu. El segment de natació comença al pantà de Baells, la primera transició està just a la presa del pantà, on son les bicicletes i on es deixarà el neoprè i material de natació. Al segment de bici es fan dos voltes de 45km passant per els pobles del voltant i creant un circuit bastant exigent ja que Berga està rodejada de muntanyes. Per últim el segment de cursa a peu consta de 3 voltes a un circuit urbà que passa pels carrers del poble fins arribar a la línia de meta.

 

Son les 7 del matí i acabo de sortir de Taradell esmorzo de camí al cotxe i intento beurem un bidó de sals per tal de hidratar-me el suficient abans de la cursa. Primer vaig a la T2 per deixar la part de running (sabates, mitjons i una visera per si fa molt de sol), tot seguit pujo al pantà per deixar la bici i el material de la T1 i em poso el neoprè per la sortida. No se quina temperatura fa però tothom porta jersei, estan en les mans a les butxaques i amaguen el cap tot el que poden dins la roba d’abric. Fa un vent gelat però estic massa preocupat pensant en totes les coses que poden anar malament durant la cursa com per a patir pel fred.

L’aigua està a 20º per la qual cosa segur que dintre s’està millor que a fora i per tant ja ens preocuparem desprès quan sortim mullats i haguem de pujar a la bici.

L’hora de la sortida s’apropa i 450 triatletes s’aglomeren en una fina rampa que es dirigeix al pantà i es comencen a sentir les frases típiques “ a disfrutar-ho eh” que traduït a català real vol dir vosaltres no correu que jo aniré a muerte, o també “com la liem no? Perquè ens em apuntant? Mai aprenem o que? Jaja!!. Hi ha una cua molt llarga i així et dona temps a mirar el recorregut i pensar... aquestes boies no estan massa lluny? . Mentre estem parlant fan baixar alguns triatletes a la línia de sortida i sona el tret de sortida! No s’ho esperava ningú i la gent es comença a empènyer per la rampa fins arribar a l’aigua, els primers participants porten uns 400metres i io encara no he pogut tocar l’aigua!!.

Arribo al final de la rampa i salto al pantà intento caure entre dos triatletes però crec que ne enfonsat un. Començo a nedar i intento concentrar-me mentre els atletes del voltant em peguen al cap en cadascuna de les braçades que fan. Nedo uns 500 metres i se’m acaba la paciència, passo per damunt de dos o tres atletes i em col·loco a uns 5 o 10 metres de la trajectòria per tal de nedar uns metres mes que els altres però sense rebre tants cops. El pas per les boies es fa molt llarg i cada cop que trec el cap pareix que la pròxima segueixi igual de lluny. Desprès de 30 minuts molt llargs toco el ciment de la rampa de la T1 i començo a córrer cap a la transició per una rampa de 50metres fins arribar a la bici. Em trec el neoprè assegut al terra per tal de recuperar-me una mica, em poso el casc i les sabates lo mes ràpid possible i surto disparat esperant que les cames aguantin bé els 90km de carretera.

Porto uns 45km damunt de la bici i tot pareix funcionar perfectament, em noto amb energia i se que puc anar molt més ràpid del que estic anant així que decideixo donar una mica més de mi en la segona volta. Faig la segona volta a un ritme més decenti passo uns quants atletes que ja s’han fos en la primera volta. Les cames ja comencen a “enquilosar-se” una mica i al cap em dona voltes tota la estona la idea de com reaccionaràn les cames al baixar de la bici i començar a córrer.

Arribo a la T2 desprès d’una bona pujada i faig una transició ràpida i començo a córrer per els carrers empinats de Berga.

No fa ni 2 minuts que estic corren i noto com el vast extern del quàdriceps comença a enrampar-se sense parar i decideixo prendre’m un gel  per resoldre el desequilibri iònic. En la primera volta intento veure moltes sals als avituallaments però pareix que res es suficient per parar les rampes a les quals se’ls i suma un dolor abdominal que no pot portar res de bo. Al acabar la primera volta veig a Rios que m’està fent de suport i li demano que m’aconsegueixi una pastilla de potassi per parar les rampes. Al cap de uns 4 km em dona la pastilla i en 5 min tot torna a la normalitat. Em sento cansat i encara em queda una volta i mitja al circuït però ara ja estic segur que arribaré a la meta.

 

Arribo a la meta 4h i 50min desprès d’haver començat aquesta aventura. Sóc el 64è classificat del mig Ironman de Berga i ho he fet amb menys de 5 hores, no m’ho puc creure...

Creuo la línia de meta emocionat perquè acabo de pujar un esglaó més de cara al Ironman, he complit un somni i m’he demostrat a mi mateix que tot es possible si hi poses ganes i dedicació.

 

Porto 7 mesos entrenant dur, he arribat a fer fins a 20 hores de entreno setmanal, me perdut moltes festes, sopars i celebracions i me cansat molt, moltíssim. He patit en moltes ocasions i he passat alguns ensurts però... un moment com aquest ho compensa tot.

"Sentir-se realitzat és totalment necessari per a ser feliç a la vida i si per mitjà de practicar un esport o fer alguna activitat ho pots aconseguir per a mi compensa tot l’esforç que hi posis."

Aquatló de Tarragona

Avui és dia 4 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Tarragona es celebra un aquatló que consta de: 2’5km de cursa a peu seguits de 1km nedant i 2’5km més de cursa a peu. Arribo puntual a l’obertura de boxes i desprès de recollir el dorsal preparo el material correctament per tal de fer una transició lo més rapida possible.

9:00am sona el tret de sortida i començo a córrer a una velocitat constant que se que podré mantenir durant els 2’5km restants i hem permetrà arribar a l’aigua en energia per poder nedar a un bon ritme. Em col·loco 6è i ràpidament els corredors que estan mes avançats comencen a baixar el ritme conseqüència de no haver calibrat bé la velocitat i en menys de 1km estic 3er.

Arribo a la transició en tercera posició i durant aquesta hem passen 2 corredors, surto disparat cap al mar, entro a l’aigua i començo a nedar a un ritme constant. Passo un o dos nedadors i em poso a peus de dos triatletes que neden fatal fen ziga-zaga cada pocs metres i em fan perdre temps. Decideixo passar-los i em col·loco en una de les primeres posicions. Avui la mar està revolta i les boies son petites, vaig traient el cap però no les trobo i segueixo nedant en direcció a la moto aquàtica pensant que marcarà la última boia però un cop arribo allí els socorristes m’indiquen que la boia està en direcció contraria a uns 100 o 150 metres. M’ha caigut el món al damunt, i desprès de uns instants de incertesa de abandonar o no, decideixo seguir i intentar quedar en la millor posició possible. Desprès d’uns dos minuts arribo a la boia que m’ havia passat de llarg i ja m’ha passat tot el “pelotón” de atletes de nivell mig. Estic en la posició 20 mes o menys i començo a passar nedadors fins que surto de l’aigua agafo la polsera necessària per fer una altra volta al circuit de natació de 500 metres i dono una volta molt ràpida i em poso el 10è mes o menys.

Després de la transició començo a córrer a un bon ritme i passo dos corredors més abans de arribar a meta. He queda 8è de la categoría absoluta masculina, després d’una cursa plena de dificultats i errors inesperats. He fallat i en una proba tan ràpida 3 minuts perduts ho es tot. Intentaré aprendre de les errades i no caure més cops amb la mateixa pedra.  

12ª Cursa Urbana de La Senia

El passat dia 27 d’Agost es va celebrar la 12ª cursa urbana de La Senia que coincideix amb el 7è memorial a Josep Martí Gisbert. Aquesta cursa consta de un circuit urbà de 5km de distància que es completen al donar 6 voltes i mitja pels carrers del casc antic de la Senia.

A les 6 i mitja sortim de Ulldecona un grup d’amics, uns en ganes de fer un bon paper o superar temps anteriors i d’altres en ganes de demostrar-se a ells mateixos que poden superar aquest repte de la forma mes decent possible.

Al arribar ens trobem tot tipus de atletes, la majoria no pareix que s’hi dediquen gaire però de repent apareixen 3 nois d’un equip d’atletisme de la comarca que pareixen més professionals, son alts amb cames molt llargues i van perfectament equipats, ens expliquen que participen al campionat d’Espanya, fan un escalfament tots a una amb diferents moviments, sortides explosives,etc... en aquest moment es quan crec que les possibilitats de fer podi s’han acabat.

Fins les 9 i ja fosc no donen la sortida, surto disparat i em poso al capdavant de la cursa a un ritme fort però que sé que puc aguantar durant 5 kilòmetres. Desprès de les primeres dos cantonades ja sento unes passes que corren darrere meu a uns 4 metres, és un dels del club d’atletisme, el qual es queda darrere meu a molt poca distància perquè fa molt de vent i així es refugia durant les primeres 3 voltes.

Quant arribem a la quarta volta em retalla una mica mes de distància i intento apropar-me al màxim a les parets de les cases quant arribo als girs per tal de no deixar-li espai per passar. Passada la línia d’arribada de la 5ª volta em passa fent un esprint que no m’esperava i el perdo de vista. Continuo amb el mateix ritme durant una volta i mitja més doblant molts dels corredors de la cursa i girant-me de ves en quant per si s’apropa el tercer classificat.

Arribo a la línia de meta 2n amb 16’ i 20’’ uns 20’’ més tard que el primer classificat i 1 minut i pico per davant del tercer.

La cursa a resultat un èxit, intensa però m’ha servit com a test de 5km ja que no n’havia fet cap fins ara. Ara a descansar, gaudir de les festes, recuperar-me i entrenar al màxim per al pròxim repte.

No hi ha imatges.