EXTREMEMAN SALOU 226

domingo, 18 de marzo de 2012

Mitja marató de Cambrils:

Avui es dia 11 de Març i a Cambrils m’esperen 21km de dur asfalt, sóc al cotxe i les sensacions no son molt bones: tinc son, i em sento molt xafat a més a més vinc de recuperar-me de una ruptura muscular causada per un accident amb bici de carretera i pareix que totes aquestes sensacions negatives em treguin pressió de cara a la cursa ja que no estic gens nerviós.

Desprès d’agafar el dorsal començo a escalfar, corro una estona a ritme constant i suau i faig alguns progressius per provar la cama i veure que funciona correctament i no em fa mal. Avui és el dia de fer-ho bé i “no les tinc totes”. Em col·loco a la sortida i intento agafar el millor lloc possible ja que està difícil. Hi ha 2000 participants i la majoria es pensen que per posar-se més endavant arribaran abans a meta.

Donen la sortida i com no em toca passar el “circuït d’obstacles” aquests “obstacles” que pareixen éssers inanimats que corren marxa enrere no son més que éssers humans que han decidit posar-se el més endavant en la sortida possible per molestar als atletes ràpids. Vaig esquivant persones, salto voreres i vaig topant amb els colzes amb alguns d’aquests aficionats tan peculiars que a la vegada s’enfaden i perden les seves poques energies discutint sols i enfadant-se perquè literalment els estan passant per sobre.

Passats 2km ja no queda cap tortugueta que molesti perquè la cursa ja ha posat a quasi tots al seu lloc. Ara comença la cursa! Em relaxo i començo a allargar el pas, sortir tant enredera i  topar-me amb tants “obstacles” m’ha fet perdre temps i al fons veig el globus que marca 1hr 24min el qual tinc que seguir per fer una marca decent. Arribo prou ràpid al grup de 1hr 24min i ni em plantejo quedar-me ja que em noto molt bé per baixar el ritme ja que penso que puc aguantar aquesta velocitat durant els 21km. Passo alguns corredors i bec una mica de aigua al km5 perquè el fort vent ma secat la gola.

Arribo al km 10 amb 37 min més o menys i amb perfectes condicions així que només tinc que aguantar 11km més i tot haurà acabat.

A partir del km10 començo a observar corredors que “peten” perquè no han calculat bé la distancia i el ritme de cursa i aquest moment no te preu... em sento perfecte i quant penso amb tota la gasolina que em queda a mi no puc amagar un somriure de felicitat. Les cames funcionen i vaig passant corredors i corredors fins que arribo a meta amb 1hr 19min i 55segons. Una bona marca, un bon resultat 29è de la general i molt bones sensacions.
En general un reforç positiu que em diu que estic fent la feina ben feta i em dona forces de cara als grans reptes del 2012 l’Extrememan de salou de distància Ironman, el mig Ironman de Banyoles i la cursa de Terra de remences de 175km.

XXII Duatló Ciutat de Reus:

Es diumenge dia 4 de Març Son les 7 del matí, estic al cotxe de camí cap a Reus. No fa ni 5 minuts que he sortit de casa i ja noto la tensió de la cursa, aquells nervis que comencen com un formigueig a les cames i que va pujant i que poc a poc et van fen sentir petit i mes petit. Comencen les pors “es que... porto massa temps sense competir”, “segur que em va mal perquè només faig que entrenar per l’Ironman”, “trobo que he fet poques series”... excuses internes per si la carrera va mal no sentir-me culpable. 

Arribo a Reus i desprès de aparcar vaig a deixar la bicicleta a boxes i comença la màgia de la competició i aquell estat de nervis negatiu comença a desapareixer mentre s’acceleren les pulsacions i notes aquella sensació de eufòria que només t’aporta una competició.

Soc a la línia de sortida preparat i quant sona el tret surto a un bon ritme per la pista de atletisme del club natació Reus Ploms intentant no trepitjar ni ser trepitjat per cap dels altres competidors. Hi ha molts participants i la pista es molt petita la qual cosa dificulta anar a un ritme constant durant els primers 400metres de cursa a peu. Al sortir de l’estadi agafo un ritme ràpid i constant. Les pulsacions es disparen perquè se que son pocs quilometres i s’ha d’anar a donar-ho tot. Tot i un mal de panxa que ha aparegut de sobte vaig mantenint el ritme fins a la primera transició.  

Faig una transició molt rapida (cosa estranya en mi) i surto amb la bici. Els primers 5 kilòmetres els passo sol intentant agafar un grup que tinc al davant. Trec forces de tots els músculs del cos per atrapar-los ja que se que amb un bon grup no em cansaré tant i podré portar un millor ritme de cursa. Desprès de 5km aconsegueixo atrapar el grup i comencem a fer relleus per atrapar els diferents grups del davant. Atrapem uns quants grups de ciclistes que cada cop suneixen al meu i acabem formant una gran pilota de ciclistes abans de la última transició.

Finalment arriba la última transició i els últims kilòmetres els quals corro agònicament i acabo superant 4 o 5 corredors més.

No he fet un gran resultat ni un gran temps, però la distància esprint no és un objectiu per a aquest any ja que la temporada està enfocada cap a la mitja i la llarga distància espero fer-ho millor en les pròximes proves de resistència tot i que estic content amb l’esforç que hi he posat.