Es molt difícil i dur preparar una prova d’aquestes característiques ja que
si ets una persona activa el dia a dia et deixa poques hores per a un mateix i
tens de tenir molt clar que les as d’invertir amb això.
Farà uns 16 mesos em vaig proposar unir-me a la tribu triatleta i algun dia
formar part d’aquell grup exclusiu de “super herois” anomenats Ironmans. Durant
aquest temps he entrenat al màxim fent cas de tots els consells que m’han anat
donant els professionals dels que m’he rodejat i escoltant sempre la opinió de
l’expert per tal de millorar constantment.
Plantejar-se un repte i saber tirar endavant tot i les adversitats t’aporta
moltes coses i et fa millor com a persona. Crec que aquest any m’he adonat de
que no hi ha res impossible si un mateix posa totes les ganes i l’esforç per
aconseguir-ho. Estic totalment d’acord en la frase “per esdevenir alguna cosa
possible s’ha d’intentar un cop i un altre lo impossible”.
L’hivern a estat dur, no estic acostumat a les baixes temperatures de Vic
on el vent que arriba passa abans pels Pirineus i disminueix la temperatura de
forma dràstica. No m’han parat ni la pluja, ni les setmanes de boira on amb tot
el dia no veus el sol, ni els dies de -9ºC , ni les setmanes de vint i pico hores
d’entrenament i aquí estic a punt de demostrar-me a mi mateix i als meus
coneguts si realment sóc un home de ferro o no.

Mentre escolto els membres de la federació espanyola de triatló i els
diferents encarregats de la cursa miro a un costat i a l’altre de la sala
mirant les cares dels diferents participants. Semblen relaxats i sembla que no
tinguin cap dubte de tot el que s’està explicant, com si ho tinguessin tot
controlat. Aquí es on comencen a sorgir els dubtes: he entrenat prou? Estic en
el millor moment de la temporada? Uff...

Mes tard arriben Jusepet i Angi que també m’han vingut a veure i demà al
matí arribaran alguns familiars i amics més que venen a animar-me.
Preparo la bici a boxes i juntament amb Rios anem a l’hotel a repassar tot
el material per la cursa i seleccionar la roba que en aquest cas es difícil
perquè tot i que la calor que fa avui ens han advertit que demà i haurà grans
ruixats que no se sap quan arribaran.
Desprès de relaxar-nos amb la companyia de Virgi que ha passat a veure’ns per l’hotel anem a sopar. Acte seguit pugem a l’habitació, ja son les 10 de la nit i m’he d’aixecar a les 4 així que ens posem al llit i intentem descansar. Desprès d’uns quants intents de dormir frustrats comencem a parlar i a fer bromes i a riure fins mes o menys les 12 de la nit que em quedo adormit sense cap tipus de nervi i amb una tranquil·litat absoluta de cara a demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario