Duatló Terrassa 18/12/2011:

Duatló cross celebrat el día 18/12/2011 ha estat un duató ràpid però exigent amb la primera part de cursa a peu de 6km sortint de la part de Can Roca al nord-est de Terrassa tot seguit per una sèrie de camins i corriols amb bastant desnivell. A la primera transició he arribat en una bona posició i desprès d’agafar la bicicleta començava el tram de pujada. El circuit btt era de dues voltes quasi iguals amb una pujada llarga forta poc tècnica i una baixada tècnica però ràpida. Al cap de mes o menys una hora i mitja arribo a la ultima transició agafo les sabates i surto disparat intentant allargar el pas i oblidar el dolor que noto al dit a cada pas que faig. He quedat el 78è de 327 participants no es un èxit però he tingut molt bones sensacions, sobretot amb la bici i això vol dir que els entrenaments estan donant el seu fruit.

Previa Duatló Terrassa:

El passat diumenge al duatló de Solsona vaig trepitjar una pedra a la part del circuit de cursa a peu i em vaig lesionar el segon i tercer dit del peu esquerre. Aquesta setmana no he pogut entrenar tot lo be que he volgut la part de córrer però el dolor i la inflamació han anat disminuint i crec que podré córrer prou bé.

Duatló Solsona:

Arriva el dia 11 del 11 del 2011 i a la localitat de Solsona te lloc el duatló de sant Ponç que rep el nom del pantà on es celebra la prova. Son vora les 1o del matí, fa molt fred i estic escalfant i corro per la presa del pantà per on passa una brisa que aixeca l’aigua quasi congelada i em glaça les articulacions que per molt que corri i corri pareix que no s’escalfen.

S’apropa l’hora de la sortida i intento anar a guardar un bon lloc per tal de que no em passi com últimament que se’m posen 4 motivats al davant que em molesten i em fan baixar el ritme en el primer tram simplement perquè es creuen que tenen mes nivell del que tenen.

Sona el tret de sortida i “vaya caos”! s’ha posat un quad a donar la sortida i se li ha calat, la gent s’amuntona, xoca, es pega, trepitja fora del circuit, etc... desprès de unes quantes caigudes, cops, espentes i trepitjades agafo un ritme adequat i comença una pujada molt exigent que fa que molts atletes paren de córrer a trams per poder seguir endavant. Els petits corriols i el gran desnivell fan que no pugui adelantar als atletes que no porten un ritme de carrera prou ràpid com per anar davant meu. Desprès de la transició agafo la bici i gaudeixo d’un circuït molt ràpid ple de carretera i trams de muntanya amb poc corriols. Arribo ràpid a la ultima transició i començo a córrer a un bon ritme fins al final que hem permet estar dintre dels 3 primers classificats del etb- VIC i així donar punts al club i d’alguna manera tornar-los una mica el favor que em fan ajudant-me aquest any. Molt content i amb ganes de més.

Duatló Valldoreix:

Som a dia 4 de Desembre al duatló de Valldoreix. Aquest duatló no forma part dels duatlons del circuit català però he decidit fer-lo com a entrenament ja que la BTT em dona potència i es una de les coses que s’han de millorar de cara als triatlons de carretera de l’estiu.

El circuit és una mica mes curt que normalment i consta de: 4’8 de cursa a peu seguits de 17 amb btt i 2’4 finals de cursa a peu.

Un cop donada la sortida em col·loco 3er i poc a poc em van passant corredors fins que em quedo a la posició numero 10 o 12 i començo a sentir una respiració al clatell, hi ha algú mes que em vol passar. Quant em giro m’adono que és Marcel Zamora! Que fa al meu costat? Com és que no corre mes?. Correm junts els primers quilometres i al últim quilòmetre fa un canvi de ritme i s’escapa. Desprès de la transició volo pel circuït de btt ja que es d’un nivell molt baix i quasi no hi ha muntanya, arribo al últim segment de la prova i acabo amb la 14ena posició. El resultat no reflexa el content que estic ja que Marcel Zamora només ma tret 2 minuts!!  

Duatló Cross Ametlla del Vallès:

Soc a Taradell, son les 7 i mitja del matí i estic carregant al cotxe la bicicleta de muntanya ja que avui es celebra un duatló de muntanya a l’Ametlla del Vallès amb 6 Km. Cursa a Peu / 20 Km. BTT / 3 Km. Cursa a Peu. Fa fred els vidres del cotxe estan glaçats i la boira marinera deixa en incògnita el temps que farà avui i jo no paro de pensar amb la llista de coses que he de portar ( a veure per la 1ª transició el casc, per la segona.....).

Arribo a les 8 i mitja a l’Ametlla i crec que es el primer cop que arribo a una proba i ho tinc tot controlat fins i tot em sobra temps!!

 

Preparo el material amb cura i intento fer un bon escalfament ja que segurament toqui sortir molt fort i la meva meta avui es fer-ho bé a la cursa a peu perquè segons dice el circuit BTT es molt dur i tots els cracks de muntanya aprofitaran per passar-me pel damunt.

Avui és la primera prova que corro formant part del club triatló etb de Vic el qual em donarà un cop de ma per aquesta temporada i per tant no puc relaxar-me es hora de exigir-me una mica més!.

Donen la sortida i em poso a un bon ritme dins del primer grup i desprès de fer uns carrers esfaltats de baixada dins del costerut poble entrem dins la muntanya i ara si que pareix que comença el duatló. Durant el primer segment de cursa soc adelantat per algun triatleta i en passo a algunts mes vaig dels 30 primers.

Arribo a la transició i la faig prou ràpida i comença el segment btt, de seguida em passen 5 o 6 ciclistes, apreto les dents i pedalo com mai per tal de que no em passin més . Intento beure una mica mentre pujo i pujo pels carrers de la vila i comença el corriol, pujada per variar... Dins del meu cap només es repeteix la frase “No pot pujar eternament, no pot pujar eternament, no pot .....” 4 o 5 km després començo a notar que em marejo noto les cames buides, em falta l’aire i tinc molta, molta set. Alguna cosa va mal em rendeixo al pensament "pot pujar eternament! " i baixo el ritme per tal de no acabar vomitant que pareix que serà el que passarà vulgui o no vulgi.

 

No he parat de pedalar xo el triatleta que pareixia un professional ara pareix un aficionat de diumenges al matí fent la ultima pujada abans de parar a esmorzar jeje. Em passen molts ciclistes cada cop que apareix una pujada i poc a poc noto que em tornen les forces i recupero un bon ritme que ja no deixaré fins al final de la cursa. Disfruto dels corriols aprofito les baixades i intento dibuixar la millor traçada per tal de guanyar temps passar a alguna “barbie” (son els triatletes masculins que a les pujades estan forts i pujen ràpid perquè porten fent ciclisme molt temps però que a les baixades se’ls i ajunten els genolls, claven frens, treuen un peu dels pedals i creen una cua espectacular al corriol fent caure molta gent inocent).

 

En un adelantament a una “Barbie” es fa petit el corriol em toca i caic al terra. M’aixeco ràpid fet una fera i pedalant amb ràbia en busca de passar-lo “no pot ser que aquest em guanyi”. De repent sento una roda que se m’està acostant, miro enrrere i.... ES UNA NOIA. Corrent ni l’havia vist la qual cosa em recorda que me relaxat massa i que tinc d’apretar per tal de que no m’acabi passant. M’esforço fins arribar ala última transició em poso les bambes i corro tranquil fins al final ja que sé que ara segur que no m’agafa.

Arribo a meta amb 2h i 14 min. No es un bon resultat però aquí estem per aprendre i avui m’emporto una bona lliçó.

Duatló del Bandoler:

El dia 2 de Octubre de 2011 es celebrava a la ciutat de Taradell ( Barcelona) la segona edició del Duatló del Bandoler. Un duatló de muntanya que constava de 10km de cursa a peu seguits de 22km de BTT i que acabava amb un circuit de 3km mes de cursa a peu.

Hora de sortida 9:00am i desprès de recollir el dorsal i deixar la bicicleta de muntanya a la transició faig un minut d’escalfament ja que no hi ha temps per mes perquè s’ha fet tard per culpa de alguns problemes amb el xip.

Desprès de nombrosos intents de donar la sortida el “ bucanero” dispara el fusell i surto a un ritme relaxat per tal de mantenir-lo durant els 10km de pujada amb corriols que m’esperen. Un gran grup de corredors han sortit molt forts i s’han separat uns 100 metres del segon grup sortint del poble. En arribar la primera pujada començo a passar corredors que no poden mantenir el ritme inicial i em col·loco darrere del primer grup de corredors. El circuit cada cop es fa mes exigent obligant als corredors a deixar de córrer per poder continuar avançant i fins hi tot a escalar en algun pas difícil. Els 5 primers corredors ja han desaparegut i el primer grup cada cop se  m’escapa més.

Al 6è quilòmetre arribo a la part més alta del circuit, s’han fet llargs aquí es on es nota si has entrenat per la muntanya o no. Comença la baixada i quina baixada!! Corro el més ràpid possible i intento fer passes molt llargues i després de unes quantes patinades i unes torçades de turmell agafo una pista que em porta fins a l’entrador del poble i per fi xafo l’asfalt. Arribo a la transició, han passat 52min. fa molta calor i estic mort de set.

Amb la bicicleta a les mans me’n vaig en busca dels corriols per tal de començar el segment de BTT. Tinc una sensació estranya a les cames noto els quàdriceps inútils i suposo que es per no estar acostumat a córrer per muntanya. Desprès de una mica de pujada arribo als corriols i començo a gaudir de la cursa. Una hora i vint minuts desprès arribo a la segona transició una mica preocupat ja que durant el segment de BTT me perdut dos cops perdent uns 3 minuts i no se quants atletes m’hauran passat. Faig una transició ràpida i surto disparat per superar els 3 últims quilòmetres.

Arribo a meta 2h i 25min. Mes tard de la sortida i estic cansat, amb les cames plenes de cops i talls però content ja que desprès de passar per un circuit tant exigent et queda una sensació a dintre d’aquelles que dura unes hores i que et fa sentir que existeix res impossible per tu.

(No hi ha imatges)

Half Ironman Sailfish de Berga 24-09-11

Avui és 25 de Setembre de 2011 i a la ciutat de Berga es celebra un triatló de mitja distància que es compon de 1’9km nedant, 90km en bici de carretera i acaba amb una mitja marató, es a dir 21km de cursa a peu. El segment de natació comença al pantà de Baells, la primera transició està just a la presa del pantà, on son les bicicletes i on es deixarà el neoprè i material de natació. Al segment de bici es fan dos voltes de 45km passant per els pobles del voltant i creant un circuit bastant exigent ja que Berga està rodejada de muntanyes. Per últim el segment de cursa a peu consta de 3 voltes a un circuit urbà que passa pels carrers del poble fins arribar a la línia de meta.

 

Son les 7 del matí i acabo de sortir de Taradell esmorzo de camí al cotxe i intento beurem un bidó de sals per tal de hidratar-me el suficient abans de la cursa. Primer vaig a la T2 per deixar la part de running (sabates, mitjons i una visera per si fa molt de sol), tot seguit pujo al pantà per deixar la bici i el material de la T1 i em poso el neoprè per la sortida. No se quina temperatura fa però tothom porta jersei, estan en les mans a les butxaques i amaguen el cap tot el que poden dins la roba d’abric. Fa un vent gelat però estic massa preocupat pensant en totes les coses que poden anar malament durant la cursa com per a patir pel fred.

L’aigua està a 20º per la qual cosa segur que dintre s’està millor que a fora i per tant ja ens preocuparem desprès quan sortim mullats i haguem de pujar a la bici.

L’hora de la sortida s’apropa i 450 triatletes s’aglomeren en una fina rampa que es dirigeix al pantà i es comencen a sentir les frases típiques “ a disfrutar-ho eh” que traduït a català real vol dir vosaltres no correu que jo aniré a muerte, o també “com la liem no? Perquè ens em apuntant? Mai aprenem o que? Jaja!!. Hi ha una cua molt llarga i així et dona temps a mirar el recorregut i pensar... aquestes boies no estan massa lluny? . Mentre estem parlant fan baixar alguns triatletes a la línia de sortida i sona el tret de sortida! No s’ho esperava ningú i la gent es comença a empènyer per la rampa fins arribar a l’aigua, els primers participants porten uns 400metres i io encara no he pogut tocar l’aigua!!.

Arribo al final de la rampa i salto al pantà intento caure entre dos triatletes però crec que ne enfonsat un. Començo a nedar i intento concentrar-me mentre els atletes del voltant em peguen al cap en cadascuna de les braçades que fan. Nedo uns 500 metres i se’m acaba la paciència, passo per damunt de dos o tres atletes i em col·loco a uns 5 o 10 metres de la trajectòria per tal de nedar uns metres mes que els altres però sense rebre tants cops. El pas per les boies es fa molt llarg i cada cop que trec el cap pareix que la pròxima segueixi igual de lluny. Desprès de 30 minuts molt llargs toco el ciment de la rampa de la T1 i començo a córrer cap a la transició per una rampa de 50metres fins arribar a la bici. Em trec el neoprè assegut al terra per tal de recuperar-me una mica, em poso el casc i les sabates lo mes ràpid possible i surto disparat esperant que les cames aguantin bé els 90km de carretera.

Porto uns 45km damunt de la bici i tot pareix funcionar perfectament, em noto amb energia i se que puc anar molt més ràpid del que estic anant així que decideixo donar una mica més de mi en la segona volta. Faig la segona volta a un ritme més decenti passo uns quants atletes que ja s’han fos en la primera volta. Les cames ja comencen a “enquilosar-se” una mica i al cap em dona voltes tota la estona la idea de com reaccionaràn les cames al baixar de la bici i començar a córrer.

Arribo a la T2 desprès d’una bona pujada i faig una transició ràpida i començo a córrer per els carrers empinats de Berga.

No fa ni 2 minuts que estic corren i noto com el vast extern del quàdriceps comença a enrampar-se sense parar i decideixo prendre’m un gel  per resoldre el desequilibri iònic. En la primera volta intento veure moltes sals als avituallaments però pareix que res es suficient per parar les rampes a les quals se’ls i suma un dolor abdominal que no pot portar res de bo. Al acabar la primera volta veig a Rios que m’està fent de suport i li demano que m’aconsegueixi una pastilla de potassi per parar les rampes. Al cap de uns 4 km em dona la pastilla i en 5 min tot torna a la normalitat. Em sento cansat i encara em queda una volta i mitja al circuït però ara ja estic segur que arribaré a la meta.

 

Arribo a la meta 4h i 50min desprès d’haver començat aquesta aventura. Sóc el 64è classificat del mig Ironman de Berga i ho he fet amb menys de 5 hores, no m’ho puc creure...

Creuo la línia de meta emocionat perquè acabo de pujar un esglaó més de cara al Ironman, he complit un somni i m’he demostrat a mi mateix que tot es possible si hi poses ganes i dedicació.

 

Porto 7 mesos entrenant dur, he arribat a fer fins a 20 hores de entreno setmanal, me perdut moltes festes, sopars i celebracions i me cansat molt, moltíssim. He patit en moltes ocasions i he passat alguns ensurts però... un moment com aquest ho compensa tot.

"Sentir-se realitzat és totalment necessari per a ser feliç a la vida i si per mitjà de practicar un esport o fer alguna activitat ho pots aconseguir per a mi compensa tot l’esforç que hi posis."