M’he aixecat a les 7 i mitja ja que la sortida era a les 9:00 i havia de tenir temps de comprovar que tot estigués al seu lloc. A les 9:00 donen el tret de sortida i aconsegueixo col·locar-me en un primer grup de ciclistes els quals hem permetien desfer-me dels típics “domingueros” que fan pedalejades de BTT en plan xerradeta i que a cada pujada t’obliguen a passar-los i gastar més energia de la necessària. Al cap de 500 metres s’escapen els cracks que s’hi juguen alguna cosa i aconsegueixo acoplar-me a un grup de nois on intento anar a roda per reservar-me un poc per quan comencin els corriols.
Al cap de 1’5 o 2 km comença la sorra, el camí i finalment el corriol que s’inicia amb unes pujades mortals les quals comencen a posar a cadascú al seu lloc. En la primera part del circuit començo a passar a “innombrables” (el significat de innombrables està a l’anterior entrada) i després de les pujades mortals hem trobo amb unes baixades trialeres d’aquestes que pareix que t’hagis de tirar pel Dragon Khan quan encara no son ni les 10 del matí.
Al km 10 trobo el primer avituallament on observo que tothom para a recuperar forces i jo faig el mateix intentant imitar als que pareixen que dominen la situació ( hem poso trossos de plàtan als camals, recargo el bidó i menjo una mica de fruita) en total perdo 2 minuts però crec que estan ben aprofitats. Segueixo pedalant i pujant a la muntanya 800 metres més de desnivell fins arribar al cim on trobo el segon avituallament on portava uns 25 km i on hem dono conte de que podré acabar la cursa i a més ho faré d’una forma honrada.
Al km 27 comença una baixada de pedra solta i parts trialeres amb un tros de bosc amb fang on els dos participants que anaven davant meu cauen al fang i això hem permet passar-los fàcilment.
Al km 30 més o menys el terreny anava planejant i arriba un d’aquells moments de motivació on veus que estàs aconseguint el que t’havies proposat i a més per uns moments desapareix el cansament i les cames comencen a pedalejar amb força. Just quant estava disfrutant del moment al xafar una pedra per un costat d’uns 2kg s’aixeca i em pega a la tíbia provocant un dolor immens i començo a cridar com un boig com si m’haguessin amputat la cama i sense pensar que pogués haver-hi algú al darrera. Un cop haver comprovat que no hi havia ningú al darrera que hagués pogut presenciar l’espectacle arriba una pujada de les fortes i gràcies al dolor insuportable del cop i la rabia que tenia pujo la rampa com si res i continuo fins al 3r avituallament. Desprès de passar el 3r avituallament al km 37 i després de superar dos pujades més arriba el tram de baixada ràpida, 2 km plans i l’arribada a meta. Arribo amb 3hores i 42 minuts i acabo a la posició 70 més o menys dels homes que han fet el recorregut llarg. Molt content sensacions molt bones i les ganes de seguir buscant els límits.
Uy ! entec que estiguis content, acabar aquest calvari ja és molt =)
ResponderEliminar