
Avui és dia 14 de Maig i ara mateix son les 22:00 i ja estic preparat per sopar però abans m’agradaria fer el resum de la prova.

A la sortida del poble ja es podia observar la punta de la muntanya que quasi tocava un núvol on està l’ermita de sant Quiri on finalitza la prova. Començava la pendent forta, tan forta que s’observava una filera d’atletes caminant agafant-se els genolls i fent força per ajudar-se a no parar en front un obstacle d’aquella magnitud.
Després d’alguns quilòmetres de pujada sense descans, quasi ofegant-me amb les meves pròpies babes i pensant-me que quedava poc per acabar arribo al primer avituallament on recordo que n’havien anunciat 2, la qual cosa volia dir que encara estava a la meitat o menys del recorregut.
Les pulsacions no podrien ser mes altes, el cor bategava tan fort que hem feia la sensació que la gent que anava passat per la pujada el podien sentir i sonava una respiració pròpia d’una pel·lícula de terror. Aquest sofriment no disminuïa en els petits (plans) que s’anaven succeint al llarg de la carrera i pareixia que no hem recuperava fes el que fes. Cada cop que la pendent superava una inclinació tan gran que m’obligava a ajupir-me i utilitzar les quatre extremitats i m’aixecava el món em donava voltes i no parava de pensar que si no s’acabava aviat la prova alguna cosa dolenta hem passaria ja que parar no era una opció.
Passats un segon avituallament i una rampa pròpia d’una via ferrada arribo a la meta uns 50 o 55 minuts més tard d’haver començat l’aventura.
Ara toca descansar ja que el vertical Quiri només és una de les proves de l’escanya bocs de la Grifone Challenge i demà m’espera una cursa de BTT de 46 quilometres amb 1600 metres de desnivell positiu on espero acabar amb les millors condicions possibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario