Triatló Doble Olímpic de Banyoles:

Dia 29 de Abril de 2012 i son les 8 i mitja del mati i estem a punt de saltar a l’aigua. Passen 2 o 3 minuts, parats de peu, davant del llac i calculant que fer quant soni el tret de sortida. Soc a primera fila, a mig metre tinc unes canyes que surten de l’aigua un pam, amb el qual hauré de fer un salt ben llarg no sigui cas que me’n enclavi alguna. Porto 3 hores i mitja despert perquè he vingut des de Taradell i he hagut de fer tot el procediment que comporta participar en una cursa d’aquestes característiques.

La prova consta de 2200 metres de natació, 80km de ciclisme i 20km de cursa a peu. Ens informen que han escurçat el circuit de natació a 1600 metres perquè l’aigua esta a 13’5º i tot i portar neoprè es perillós i podem patir de hipotèrmia.    

Donen la sortida i faig un gran salt, passo les canyes i començo a nedar com un boig durant els primers 100 metres per tal de que no em passin per damunt els 600 participants de la prova. Cops, cops i més cops buff!!!... no entenc que està passant i no se si soc jo o tothom neda de costat a costat perquè contínuament se’m creua gent pel davant. Uns 200 metres mes tard noto que se m’accelera el cor com una locomotora i decideixo baixar el ritme i acomodar-me en una bona posició. Uns minuts desprès la sensació d’ofec no para i noto com començo a treure l’isotònic que m’he pres per el camí per la boca. Em costa respirar i intento no parar de nedar seguin els peus de diferents triatletes. No em noto ni els peus ni les mans, em fa mal el cap i em costa moure els músculs però tot i les dificultats i fent un esforç extra-humà arribo a la primera transició.

Faig una mala transició, molt lenta i tranquil·la intentant recuperar l’alè, m'ofego i em surt sang del cap... i un cop tinc el casc i les ulleres posades començo el segment de ciclisme esperant recuperar-me. Esperava tenir bones sensacions a la bici però no va ser així. En un dels revolts passem per una carretera molt petita i es forma un grup amb tota la mala sort del món que un jutge de la organització em treu targeta groga per fer “draffting” .La veritat es que hagués agut de frenar molt per tal de no fer-ne hi havia molta gent allà i posar-se a 7 metres de distancia era molt difícil.

Segona transició i 81’600km al cos. He deixat la bici i començo a córrer. Em noto molt malament, l’estomac em fa mal i tinc moltes ganes de vomitar. He de fer 3 voltes al llac per tal de completar els 20 km de cursa a peu. La primera la realitzo a un ritme còmode per recuperar-me una mica, la segona milloro i baixo el temps i la tercera l’estomac em recorda que ho he passat mal a l’aigua i m’obliga a baixar el ritme. Desprès de 20km  de sofriment arribo a meta emocionat. No he fet una gran cursa ni un bon resultat però he fet un esforç increïble i no m’he abandonat.