Triatló olímpic Vinarós

El passat dia 5 de Juny es va celebrar a Vinarós un triatló olímpic on hi vaig participar. La distancia olímpica consta de 1’5 km nedant, 40 km de ciclisme i 10 km corrent. Aquesta ultima setmana havia entrenat molt ja que no tenia la intenció de participar en cap competició i hem vaig enterar de la prova un dia abans. Gràcies a alguns contactes em vaig poder inscriure en la prova del diumenge i vaig arribar a les 9:00 preparat amb tot el material, nerviós i cansat ja que no ho havia previst i no havia fet un “tapering” (posta a punt) adequat, entrenant 10 hores setmanals i deixant quasi tot el volum a finals de setmana. 

A les 9:15 ja havia recollit el xip, i em vaig dirigir a boxes per preparar les transicions. Deixo la bicicleta mirant cap al camí de sortida, les sabates de córrer al costat i les sabates de ciclisme davant amb els mitjons posats, el dorsal i el casc de la bici amb les ulleres. Em poso el neopré per la natació una mica de crema solar als braços i baselina per al coll per a no lesionar-me amb el neopré.

A les 9:50 em tiro a l’aigua per provar sensacions, faig unes braçades i surto per agafar un bon lloc a la sortida.

Un cop ja revisada la direcció de la corrent i contrastat amb la direcció de la primera boia  agafo un bon lloc a la sortida i espero nerviós el 3.....2.....1.....ja!!!

A les 10:00 am sona el tret de sortida i em tiro a l’aigua il·lusionat ja que havia entrenat molt i esperava tenir bones sensacions però, la veritat... no va ser així, després dels 250 primers metres arribo a la primera boia amb el primer grup de nadadors i un cop allí començo a rebre cops, m’estiren, m’enfonsen... en aquell moment i després de fer uns quants glops d’aigua me’n adono de que es una competició i començo a utilitzar tots els trucs que he après durant aquests mesos per sobreviure a un triatló.

Els següents metres es fan mes i mes durs ja que els constants cops, enfonsaments i empentes rebudes han aconseguit pujar-me les pulsacions al màxim i segueixo nedant a un ritme més lent i intento aguantar amb una respiració entrecreuada fins tocar la sorra 750 metres després. Al tocar la sorra faig un salt de papallona m’aixeco i passo pel detector de xip, sento al Rios i Jaume com criden animant-me em giro i veig que hi ha molta gent nedant me’n adono de que vaig bé, continuo corrent i torno a llençar-me a l’aigua encara em queden 750 metres més.

Durant la segona volta em passen 5 o 6 triatletes més i 26 minuts després de començar l’aventura surto de l’aigua. Arriba la transició després de recórrer 50 metres i de nombrosos intents fallits de treure’m el neopré trobo la bici em paro i aconsegueixo treure’m el neopré em poso el dorsal, el casc i les sabates poc a poc perquè em noto marejat i pujo a la bici tot sortint de la transició.

 

M’esperen 40 km de bici però ràpidament em sento bé i amb forces, començo a pedalar i em sento fort. Al cap d’uns 20 minuts aconsegueixo posar-me a roda i els quilometres passen ràpid. Hem passen alguns ciclistes que roden més fort que jo i no els puc seguir. Després de pujar dos cops a l’ermita de Vinarós arribo a la transició amb una set que em moro  ja que fa molta calor i a la bici només hi portava sals minerals.

 

Hem poso les sabates i surto a un bon ritme preparat per fer un bon temps a la cursa a peu, arribo a l’avituallament i agafo una aigua, quasi me la bec d’un glop i la resta me la tiro al cap. L’aigua estava molt freda i noto com l’estómac em fa cada cop mes mal, els quilometres no passen i els 5 últims es fan molt llargs.

Arribo a la línia de meta emocionat ja que ha sigut més dur del que em pensava, però a la vegada content. He quedat el 51 havent sortit de l’aigua el 32 la qual cosa em diu que puc fer-ho millor i m’anima per esforçar-me mes de cara al proper triatló.