EXTREMEMAN SALOU 226

Dia 3 de Juny i son les 4 del matí, m’aixeco com un llampec i segueixo la rutina que ja he fet mil cops i que sempre faig el mati de les curses. Em vesteixo em poso crema solar i preparo tot el material necessari al seu lloc per tal de que no faci falta res al últim moment. Esmorzem a l’hotel i sortim per tal de preparar el material de les transicions.

Són les 5 del matí i ja som al passeig de la platja de Salou on comença l’Extrememan, acaba d’arribar Jaume i estic inflant les rodes de la bici i abans de posar-me el neoprè passo per la zona de pesatge per saber quants kilograms perdre durant la prova.

Encara es de nit i em poso el neoprè amb l’ajuda dels meus amics que ja son professionals posant-me ajudant-me a col·locar-me’l.

Ja son les 6 del matí i comença a sortir el sol, el cel esta vermell, l’aigua plana i calenta i jo em noto preparat. Entro a l’aigua a fer l’escalfament unes braçades de crol i algunes d’esquena per soltar els braços i surto a despedir-me dels companys que no tornaré a abraçar fins 226km mes tard.

La gent sa aglomerat a la sortida i esperant el soroll de les canonades que donaran lloc a la sortida repasso el circuït de natació mentalment per tal de no equivocar-me de direcció en cap moment. Estic rodejat de persones que parlen, criden, saluden, tremolen... però jo sembla que estigui a un món apart on només i soc jo i els meus pensaments.

Em col·loco les ulleres bé i comença la conta enrere... Bum, Bum, BUUM!! La tercera canonada dona lloc a la sortida i una manada de triatletes ens tirem a l’aigua on ens esperen 3’8km de Mar obert. Agafo un bon ritme i intento posar-me dins d’un grup per tal de no desgastar-me durant tot el circuït. La primera boia esta a 250 metres i hi arribo de seguida em noto bé i segueixo una menys!, la pròxima esta a 550 metres i es aquest trajecte es fa bastant llarg i pesat rebo alguns cops i faig 4 o 5 braçades d’esquena per tal de tornar a col·locar-me les ulleres que amb una patada m’han tret del lloc. No em poso nerviós i segueixo el camí fins l’altra boia i 700 metres mes tard torno a tocar a terra. Surto de l’aigua he fet la primera volta de 1550 metres i queda la segona (la llarga) fins arribar als 3800 abans de agafar la bici. Passo per la catifa controladora de xip i sento les veus dels amics que criden i m’animen amb força.

Torno a entrar a l’aigua i començo a nedar en busca de les boies restants. Aquesta volta te un tram recte d’uns mil metres que es fan eterns on sembla que la boia cada cop que treus el cap estigui a la mateixa distància i no t’apropis mai.

Desprès de 54 minuts nedant per fi surto de l’aigua i corro cap a la transició patint però molt content ja que no contava fer tant bon temps. Em trec el neoprè i noto com em cauen algunes gotes de pluja, el cel pinta malament però decideixo posar-me el mallot curt en l’esperança que no plogui molt, agafo la bici i GAAASSS!!

Pujo damunt la bici i em bec un bidó d’aigua, quina calor! L’aigua del mar estava molt calenta i amb el neoprè he patit bastanta calor. Pedalo tranqui ara venen 50km de pujada i un total de 180km de bicicleta pujant els ports mes durs de la zona així que no hi ha pressa. Em recupero i començo a apretar i just quan noto que funciono perfectament comença a ploure com si s’hagués d’acabar el món. Em trec les ulleres perquè el cel està tan tapat que esta tot fosc i amb l’aigua no veig res. Fins passats els 50 km de pujada no ens desempalleguem de la pluja i no m’acabo de relaxar. Al quilometre 30 es comencen a posar les coses interessants amb un bon desnivell i es aquí on les meves cames ben musculades em destaquen en front de altres atletes menys treballats. Recupero algunes posicions i un cop dalt la mussara  comença un puja-baixa on em noto perfecte fins al kilòmetre 120. Arribo a el Lloar i porto 120km a les cames i a partir d’ara els ports es fan més i més durs perquè començo a notar-me desgastat.

Al kilòmetre 130 m’esperen Rios, Jaume i Virgi i això es el que penso una vegada i una altra per tal de treure forces d’algun lloc i no baixar el ritme. Passo pels avituallaments intentant agafar begudes isotòniques i aigua sense parar de pedalar en cap moment saludo als amics i només em queda pujar Colldejou, un port de 10km infernals que fan que les cames et bullin com mai abans de començar la baixada.

Un cop a Colldejou torno a agafar forces perquè se que només em queda la baixada i una petita pujada que segurament es pugui fer a plat. Em pensava que seria mes senzill acabar els 180 i tot i que es pla i baixada els últims 40 km sem fan llargs i empalagosos. Entro a Salou i necessito baixar de la bici ja! Faig la transició i començo a córrer.

Només sortir de l’àrea de transició sento la meva mare, la meva germana i Cinto que m’animen. Estic corrent a un bon ritme i si segueixo així faré molt bon temps. M’esperen 42km de cursa a peu, es a dir, una marató. Porto el cinturó ple de gels amb cafeïna i me’ls vaig prenent cada 40 minuts mes o menys. Els 42km es divideixen en 4 voltes de 10 km i pico on 4km son dins de la ciutat rodejats de espectadors i musica que et motiven i els altres 7 son a les afores per una carretera solitària on només hi ha rotondes i asfalt que evapora la calor com si fos un desert.

Tot va perfecte, bones sensacions i un bon ritme de carrera fins que al kilòmetre 17 noto que tinc gana i sense mirar el rellotge em prenc un gel. Dos minuts desprès noto que m’ofego i baixo el ritme una mica per recuperar-me. De cop veig borrós, no sento bé la gent que parla al meu voltant i em costa caminar recte. No tinc forces i només penso en no desmaiar-me i arribar a la meta com sigui. Se’m passen pel cap tantes coses.... ara si que seria un fracàs total desmaiar-se quan només queden 2 voltes. Em poso a plorar per la frustració que sento mentre camino esperant que passi alguna cosa que em faci trobar-me be. Arribo a un avituallament i menjo uns quants trossos de plàtan per tal de que em pugi el sucre i segueixo caminant uns minuts mes. Al cap de uns 15 minuts em torno a notar bé i començo a córrer un altre cop. Faig la 3a volta mes lenta que les altres per precaució de no trobar-me mal un altre cop amb el recolzament de Rios que m’ha vist malament i córrer al meu costat per a assegurar-se de que no baixo el ritme ja que porto un molt bon temps. Un cop passo per la línia que delimita la última volta noto com la emoció m’envaeix i em sento grandiós, només em separen 10 kilòmetres de un somni i quasi que ja ho tinc. A cada volta m’han donat una polsera i com ja tinc les tres el públic sap que ja acabo i t’anima amb més força.

11hr i  34min desprès arribo a la meta, emocionat pensant amb els familiars que ja no estan i amb lo orgullosos que estarien si agüessin viscut aquest moment. A la meta trobo la Ivet que m’ha estat animant durant tota la cursa i a la qual li estic molt agraït per tot el que m’ha aportat des del primer dia., també estan tots els meus amics als quals no se com agrair-los tot el que han fet i fan per mi i la meva mare i la meva germana que sempre em recolzen amb tot el que faig.

Em fan la foto i em col·loquen la medalla de FINISHER i ara si que puc dir que soc un IRONMAN.

Paso per la bàscula i he perdut 3kg de pes tot i que segur que són més perquè estic inflat de aigua ja que m’he begut uns 10 litres d’aigua i m’he menjat 2 barretes de carbohidrats, una de proteïnes, uns 4 plàtans i la Ragabar (un sanwich de nutella).

En cap moment m’he plantejat rendir-me i es que als moments difícils “pots decidir acabar la carrera i les cames et faràn mal una setmana o pots rendir-te i l’anima et farà mal tota la vida”.

Només em queda donar les gràcies a tots els que han m’han fet el camí més fàcil i a tots aquells que han fet que aquest somni es fassi possible: A la meva família que sempre m’ha recolzat, als meus amics en especial a Josep Rios  que m’ha acompanyat a totes aquelles proves on em feia falta i m’ha ajudat sempre, a la meva entrenadora Ivet per saber sempre la recepta màgica d’entrenament específic per tal d’arribar a les proves amb la millor forma possible, al gimnàs Impuls Sport de Tortosa i a Carlos Villadevall el meu entrenador personal i amic que porta molts anys guiant-me tant amb el gimnàs com la nutrició i al club ETB de Vic per fer possible que participi en tantes curses.

OSCAR RAGA SANS (dorsal: 79)

	Posición	Tiempo	Distancia	Media
T. oficial:	66	11:34:51	226000 m	3m 4s/km
T. natación:	80	00:54:42	3800 m	1m 26s/100 metros
T. ciclismo:	83	06:31:21	180000 m	27.60 km/h
T. atletismo:	89	04:03:11	42200 m	5m 45s/km