Avui es dia 11 de Març i a Cambrils m’esperen 21km de dur asfalt, sóc al cotxe i les sensacions no son molt bones: tinc son, i em sento molt xafat a més a més vinc de recuperar-me de una ruptura muscular causada per un accident amb bici de carretera i pareix que totes aquestes sensacions negatives em treguin pressió de cara a la cursa ja que no estic gens nerviós.
Desprès d’agafar el dorsal començo a escalfar, corro una estona a ritme constant i suau i faig alguns progressius per provar la cama i veure que funciona correctament i no em fa mal. Avui és el dia de fer-ho bé i “no les tinc totes”. Em col·loco a la sortida i intento agafar el millor lloc possible ja que està difícil. Hi ha 2000 participants i la majoria es pensen que per posar-se més endavant arribaran abans a meta.
Donen la sortida i com no em toca passar el “circuït d’obstacles” aquests “obstacles” que pareixen éssers inanimats que corren marxa enrere no son més que éssers humans que han decidit posar-se el més endavant en la sortida possible per molestar als atletes ràpids. Vaig esquivant persones, salto voreres i vaig topant amb els colzes amb alguns d’aquests aficionats tan peculiars que a la vegada s’enfaden i perden les seves poques energies discutint sols i enfadant-se perquè literalment els estan passant per sobre.
Passats 2km ja no queda cap tortugueta que molesti perquè la cursa ja ha posat a quasi tots al seu lloc. Ara comença la cursa! Em relaxo i començo a allargar el pas, sortir tant enredera i topar-me amb tants “obstacles” m’ha fet perdre temps i al fons veig el globus que marca 1hr 24min el qual tinc que seguir per fer una marca decent. Arribo prou ràpid al grup de 1hr 24min i ni em plantejo quedar-me ja que em noto molt bé per baixar el ritme ja que penso que puc aguantar aquesta velocitat durant els 21km. Passo alguns corredors i bec una mica de aigua al km5 perquè el fort vent ma secat la gola. Arribo al km 10 amb 37 min més o menys i amb perfectes condicions així que només tinc que aguantar 11km més i tot haurà acabat.
A partir del km10 començo a observar corredors que “peten” perquè no han calculat bé la distancia i el ritme de cursa i aquest moment no te preu... em sento perfecte i quant penso amb tota la gasolina que em queda a mi no puc amagar un somriure de felicitat. Les cames funcionen i vaig passant corredors i corredors fins que arribo a meta amb 1hr 19min i 55segons. Una bona marca, un bon resultat 29è de la general i molt bones sensacions.
En general un reforç positiu que em diu que estic fent la feina ben feta i em dona forces de cara als grans reptes del 2012 l’Extrememan de salou de distància Ironman, el mig Ironman de Banyoles i la cursa de Terra de remences de 175km.
